La comanda és el suport documental o val, on la persona encarregada, normalment el primer maitre o segon maitre, anota la demanda que realitza el client dels productes que componen l'oferta de l'establiment.
És una fase fonamental en la prestació del servei, ja que si no es coneixen els desitjos del client, difícilment podràsatisfer-se.
La comanda també és un document bàsic en el procés de facturació, els productes i quantitats que s'anoten a la comanda serà els que es facturin al client.
dimarts, 19 de maig del 2015
LA CARTA COMERCIAL
La carta comercial serveix com a mitjà de comunicació entre dues empreses comercials o bé una empresa amb un particular,
o viceversa. El seu contingut sol ser formal, oficial i / o confidencial.
L'activitat comercial és molt variada, per això hi ha diversos tipus de cartes comercials. Els més importants són: de compravenda, de reclamació, d'ofertes, de sol·licitud d'informació i de publicitat.
A diferència de cartes personals, les cartes comercials posseeixen un esquema més rígid i un to més objectiu, i han d'anar sempre mecanografiades.
Estructura
Una carta comercial es compon de tres parts: l'encapçalament, el cos de la carta i el tancament.
L'encapçalament
L'encapçalament abasta la part superior de la carta. Conté sempre capçalera, lloc i data, adreça del destinatari, i salutació. En general s'indica també l'assumpte de la carta, perquè el destinatari sàpiga directament de què es tracta.
El cos
El cos de la carta és la part més important. Es compon de tres parts: una introducció, un nucli i una conclusió.
• A la introducció es sol referir a correspondència anterior, agrair al destinatari i / o indicar el motiu per a l'escrit.
• Al nucli es desenvolupa la idea principal de la carta. És important redactar el nucli amb objectivitat i claredat, sobretot quan es tracti d'una reclamació.
• S'acaba amb una conclusió que serveix de resum de la carta i / o d'estímul.
El tancament
El tancament de la carta constitueix el final de la mateixa. Conté sempre comiat, signatura, nom i càrrec.
En cas d'annexos s'indica el nombre d'aquests.
o viceversa. El seu contingut sol ser formal, oficial i / o confidencial.
L'activitat comercial és molt variada, per això hi ha diversos tipus de cartes comercials. Els més importants són: de compravenda, de reclamació, d'ofertes, de sol·licitud d'informació i de publicitat.
A diferència de cartes personals, les cartes comercials posseeixen un esquema més rígid i un to més objectiu, i han d'anar sempre mecanografiades.
Estructura
Una carta comercial es compon de tres parts: l'encapçalament, el cos de la carta i el tancament.
L'encapçalament
L'encapçalament abasta la part superior de la carta. Conté sempre capçalera, lloc i data, adreça del destinatari, i salutació. En general s'indica també l'assumpte de la carta, perquè el destinatari sàpiga directament de què es tracta.
El cos
El cos de la carta és la part més important. Es compon de tres parts: una introducció, un nucli i una conclusió.
• A la introducció es sol referir a correspondència anterior, agrair al destinatari i / o indicar el motiu per a l'escrit.
• Al nucli es desenvolupa la idea principal de la carta. És important redactar el nucli amb objectivitat i claredat, sobretot quan es tracti d'una reclamació.
• S'acaba amb una conclusió que serveix de resum de la carta i / o d'estímul.
El tancament
El tancament de la carta constitueix el final de la mateixa. Conté sempre comiat, signatura, nom i càrrec.
En cas d'annexos s'indica el nombre d'aquests.
L'IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT
L'impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte que recau sobre el consum i que financia el consumidor final.
Què grava
L’impost grava les entregues de béns i les prestacions de serveis amb
contraprestació, realitzades per les associacions.
Qui l’ha de pagar
És un impost que grava el consum de béns i serveis, no l’entrega. Per tant, qui
l’ha de pagar són els destinataris dels béns i serveis, no les associacions que els
entreguen.
Per fer-ho possible, l’impost estableix l’obligació de repercutir-lo (cobrar-lo) i
ingressar-lo al Tresor Públic.
Què grava
L’impost grava les entregues de béns i les prestacions de serveis amb
contraprestació, realitzades per les associacions.
Qui l’ha de pagar
És un impost que grava el consum de béns i serveis, no l’entrega. Per tant, qui
l’ha de pagar són els destinataris dels béns i serveis, no les associacions que els
entreguen.
Per fer-ho possible, l’impost estableix l’obligació de repercutir-lo (cobrar-lo) i
ingressar-lo al Tresor Públic.
L'ALBARÀ
Un albarà, llista d'embarcament o llista de presència és un document d'enviament que acompanya els paquets enviats, en general dins d'una bossa d'enviament adjunt o dins del mateix paquet, que normalment inclou un llista detallada del contingut del paquet i no inclou els preus als clients. Serveix per informar a totes les parts, incloses les agències de transport, les autoritats governamentals i els clients, sobre el contingut del paquet.
LA NÒMINA
és el registre financer que una empresa realitza sobre els salaris dels seus empleats, bonificacions i deduccions.
En la comptabilitat, el terme nòmina indica la quantitat pagada als empleats per la feina que han fet a l'empresa durant un període determinat de temps, normalment mensual o trimestral.
En la comptabilitat, el terme nòmina indica la quantitat pagada als empleats per la feina que han fet a l'empresa durant un període determinat de temps, normalment mensual o trimestral.
EL CONTRACTE DE TREBALL
Un contracte de treball és un tipus de contracte concretat normalment en un document acordat i signat per l'empresa i el treballador, en què s'estableixen les condicions de treball.
Un contracte de treball és el vincle que s'estableix entre una persona física o jurídica que actua com a empresari i una persona física, que actua com a treballador, pel qual es comprometen a intercanviar una prestació econòmica a canvi d'una prestació professional, iniciant una relació laboral.
EL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL
El salari mínim interprofessional (SMI) o quantia retributiva mínima és la mínima retribució que un treballador ha de cobrar per fer una feina d'acord amb les lleis, sigui quina sigui la seva feina, edat o sexe, i tant si és un tipus de treball jornaler, fix, temporal o eventual. És doncs un concepte legal, independent del que les lleis d'oferta i demanda determinarien en un mercat totalment lliure. En general s'expressa en unitats monetàries cobrades netes per dia de treball o per mensualitat, i només en certs casos, com els empleats de la llar, en unitats monetàries per hora de treball.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)